Capítol 3

Es dissabte:
- Ja tinc la bossa feta; banyador, tovallola, els texans descolorits, la camisa negra, - amb una "J" brodada a la butxaca dreta sobre el pit - les bambes blanques, dos jocs de roba interior i sobretot el meu walkman. -A en Jan li encanta gravar-se les cançons en cintes de casset.

Es posa la jaqueta de cuir, el bitllet del tren a la butxaca esquerra, el walkman a la dreta, fent sortir els cascs fins a les orelles. Li dona al Play: Sona , grabat d'una emisora nacional, I'm yours de Jason Marz.

Li dona un petó dolç a la seva mare, despentina al seu pare i li dona una calurosa abraçada. Agafa les claus i surt cap a l'estació. Són les set del matí, el sol brilla timidament sobre la Rambla Ferran. La prensa xiula degut a la fina brisa que l'acarona, en Ramón es al quiosc arreglant les últimes revistes. En Jan passa pel seu costat li dona un cop amistós a l'espatlla, que ell correspon amb un somriure agraït.

Arriba a l'estació, observa el panell, encara queden quinze minuts. Aniré a fer un tallat i de pas saludaré la Magdalena - pensa -. S'atansa a la barra, agafa el diari i mentre el repasa, algú s'asseu al costat. Un perfum agradable i fresc, com un brot de mar, li fa aixecar la vista.

Una noia, demana un suc de pinya, se'l mira li dona l'esquena i mentre s'aixeca una mica del tamburet per agafar una "canyeta" en Jan no pot evitar veure el tatuatje que sobresurt per damunt del pantaló de la noia. Aquesta es torna a seure i just una dècima de segon abans que en Jan baixi la vista la noia es gira. L'ha vist, segur. - pensa ell...

-----------------------------------------------------------------------------------------

Sóna el despertador, una mà fina i llisa com un mirall, sobresurt d'entre els llençols per apagar-lo. És la Duna i són les 6 del matí.
Ella ja té la maleta feta, uns texans amb dues papallones a la natja esquerra, uns pantalons llissos blancs, un top taronja amb unes palmeres al fons, emulant una ficiticia posta de sol, una jaqueta fina de punt, unes botes negres just per damunt del turmells i unes sabates de color blanc amb un llaç tímid de color blau trencat. Roba interior, samarretes de diferents colors, tovallola i un necesser.

Obre el calaix, busca en ell i en treu l'mp3, de sobte sent caure alguna cosa. Agafa l'mp3 el deixa damunt del llit i mira sota la calaixera, veu un penjoll, una anella reposa abraçada sobre un cordó negre, el mira. Sospira...

- Quant de temps, perquè? no ho entendré mai... - a la Duna se li escor una llàgrima, que li para als llavis. S'eixuga ràpid i guarda l'anella al calaix, no té temps per pensar en allò ni en cap altra història, ara toca anar de seminari.
- A més jo vull ser directora i no puc perdre el temps en això. I s'empassa les seves pròpies paràules, plenes d'agulles de cap.

Es posa una jaqueta fina de tres - quarts, es ruixa finament el coll amb dos cops de perfum, agafa les claus i xiuxiueja un adeu, dins la casa tothom dorm.

Es posa les ulleres negres que li cobreixen mitja cara, deixa que el vent acaroni el seu llarg cabell i mentre arrosega la maleta Príncep de Viana direcció l'estació escolta Yesterday del grup 30 seconds to mars.

Arriba a l'estació queden 10 minuts i pensa; - tinc temps d'un suc de pinya. Arriba a la barra, un noi esta assegut al seu costat, demana un suc de pinya, s'aixeca per estirar la mà al pot de les "canyetes" - a la Duna li encanta veure el suc amb canyeta - i es gira, veu al noi que baixa la vista directament al diari local que està llegint.

La Duna xucla i pensa... - tots són iguals...