Capítol 2

- Jan hauries d'anar a veure els teus tiets a Tarragona - diu la mare.En Jan com sempre amb el seu descans cerebral respon: -doncs si, aquest cap de setmana ja hi aniré, a més m'enduré el banyador que el temps ja acompanya per capbussar-se-.

I continua pensant, aquest cop en les estones que es passarà vora la mar. Com li agrada escoltar la seva remor i jugar amb les ones...

Avui un pensament ha recorregut inusualment la ment de Jan, ha de trobar feina. Per primera vegada un cop ha acabat els seus estudis de formació professional, es planteja buscar una feina estable. Fins ara ha estat ajudant els estius a son pare i de cambrer en algun pub de la ciutat. Però no enten, el perquè ara.- Bé és estiu ja veurem quan acabi...

Camí de l'estació per comprar el bitllet de tren, pensa que té ganes de canviar de lloc de viure, de provar un lloc nou, de començar de zero, però no enten el perquè d'aquesta sensació si està tant bé a la seva ciutat. En el fons ho sap i tant que ho sap.

Li encanta la gent que passa per l'estació, on aniràn? d'on vindran? serà feina, amor, una fugida? li encanta intentar descobrir el que cadascú pensa. El personal de seguretat és fora, fent una cigarreta, passa per la vora, els saluda amb un bon dia calurós i s'atansa a la finestreta.

Rera el vidre, una dona d'uns 40 anys d'ulls tristos, de rostre caigut, de llavis tallats i amb posat descuidat l'atén:
- Què voldires?- Un bitllet d'anada i tornada per a Tarragona.
- Aqui tens són 15,40 euros.- En Jan li abona la quantitat i recull els bitllets, i li diu:
- Sap que té uns ulls molt bonics per a que estiguin tant decaiguts?

La dona perplexa no sap on posar-se, fa temps que ni el seu marit ni els seus fills li diuen cap cosa bonica, només l'esperen per a que faci el sopar i a dormir. M'entre veu a en Jan marxar, ella creu que a partir de demà s'arreglarà més i li deixarà un post-it al seu marit per a que li prepari el sopar, ja que ell sempre arriba primer a casa.

En Jan sense saber-ho i sense adonar-se'n deixa sempre un petit record a totes aquelles persones que passen pel seu costat. Torna cap a casa, plou, li encanta que les gotes el mullin, no corre, ni s'aixopluga, ho disfruta.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

La Duna, està capficada en un seminari sobre direcció d'empreses que és realitza a Tarragona aquest cap de setmana. Hi hauràn directors de grans multinacionals, desvetllant des de la base com s'organitza una macroempresa.

- Pare aquest cap de setmana vaig a Tarragona, - i li ensenya el díptic del seminari.El Pare orgullós, accepta de bon grat aquest viatge, pensa que la seva filla és millor que cap altra. I es clar és obra seva i de sa mare com no hauria de ser així... - i orgullós xucla la pipa que el seu pare, l'àvi de la Duna,li va regalar i queda fascinat amb tot el que l'envolta.

La Duna s'arregla, i surt camí de l'estació, no li agraden els llocs amb tanta gent, se sent observada com si la despullessin constantment, però bé porta el seu mp3. Arriba a les escales de l'estació i veu al personal de seguretat fumant, ella pensa que si estiguessin dins farien millor feina. Segueix amb el seu mp3 ara sona: Wonderwall d'Oasis.

Arriba a la finestreta, l'atén una dona d'uns 40 anys, la Duna pensa que per atendre a la gent s'hauria de tenir millor presència. Li demana els btllets cap a Tarragona, li paga i marxa.

Surt de l'estació, plou. La Duna es fastigueja no porta paraigües i s'aixopluga sota un balcó per esperar l'autobús. Mentre espera, veu algú caminant lentament sota la pluja sense paraigues i xiuxiuejant algun tipus de cançó. Creu que no està bé del cap, però com se li acut anar així amb la que està caïent!

Arriva l'autobús, a la Duna se li ha espatllat el pentinat, posa morros i torna cap a casa.

...to be continued...