Paper mullat (Capítol 1)

El seu nom és Jan, li encanta mossegar-se les ungles, dur el cabell destartalat i somriure de les coses més inversemblants i possiblement ridícules. Té 20 anys. No li importa el que va fer ahir ni el que farà demà, només ara, cada pas, cada racó i cada acció les gaudeix com l'última de totes.

Prové d'una família de classe mitja, de mare cuinera i pare llauner, fills d'immigrants andalusos a la recerca de millor qualitat de vida. A en Jan sempre li encantàven les històries dels sus àvis. I de petit sempre els hi demanava, juntament amb una llesca de pa, vi i sucre, que li expliquèssin totes les aventures, per arribar fins a Catalunya.

En Jan es agradable, li encanta passar estones mortes sense fer res, ell ho considera descans cerebral, gaudeix quedant-se bocabadat veient qualssevol cosa, sense pensar en res, ni preocupar-se de res. A més es feliç amb els seus amics, s'hi passava hores xerrant, fent de mocador per alguna ruptura amorosa, rient, explicant històries inversemblants,... Pot estar-se més de 4 hores en un bar i consumir només una cervessa.

El coneixen a tot arreu però per ell és com si sempre fos la primera vegada, amb la mateixa ilusió i alegria d'un retrobament després de molts anys. A casa seva sovint era l'aixopluc dels seus pares. Els papers s'havien invertit, la capacitat del Jan per treure-li ferro a tots i cadascun dels problemes va fer que fins i tot els seus pares veiessin en ell una possible solució en les dificultats del dia a dia.

En Jan sempre deia el mateix, fos quin fos el motiu, la força que malgastes en capficar-te és tanta que si la utilitzeissis per solucionar-ho ja n'hauries sortit. Però el mateix Jan, no sap la de vegades que s'haurà d'engolir aquestes paraules...

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Ella es diu Duna, li encanta tenir-ho tot sota control, preocupar-se per cadascuna de les coses que l'envolten, es capficada i ordenada i no li agrada malgastar el temps. Li encanta anar conjuntada, ben pentinada però poc maquillada, té 21 anys i prové d'una família ben situada.

De mare funcionària de l'administració local i pare metge, els seus àvis posseixen terres i pisos a gairebé tota Catalunya. a la Duna no li agrada la ostentació, per tant no escolta les històries dels avis, transaccions econòmiques, compra i venta, etc. I és refugia sovint en el seu mp3 escoltant una i altra vegada les seves cançons favorites.

De vegades creu que hauria de fer una bogeria per trencar la monotonia, però de seguida s'ho empassa quan veu els apunts de la universitat, aquest és el seu últim any d'administració i direcció d'empreses, ja tindrà temps de fer bogeries.

A la Duna no li importen massa els problemes dels altres, ho focalitza tot en els seus estudis i en la seva pròpia vida, sempre diu que la gent perd massa el temps explicant coses que no tenen sentit. Viu la vida amb un objectiu molt clar, ser directora d'una gran multinacional.
El que la Duna no sap, es que ben aviat perdrà el control de la situació...

*****Continuarà****